ESTAFA, MENTIDES I CINTES DE VÍDEO: EL CONCERT I EL TRIBUT BASCoS. PRIVAT.

"Venen" com a victòria pagar tributs per culpa d'una derrota militar. Aquesta qüestió il.lumina (i amaga) l'últim segle i mig d'història basca.

20.5.1997. Anàlisi de la setmana amb mentides i cintes de vídeo, tot falsificant-ne la realitat d'avui i contant-la com si fora la seua història una farsa inventada.

Evidentment, els beneficiaris de la traïció al poble basc del PNB (i d'EA, que comparteix amb el PNB Govern i signatura de l'acord) se'n feliciten i el feliciten. Els diaris espanyols del dia 16 estaven farcits d'editorials amb comentaris elogiosos, laudatoris, farcits de satisfacció, contentíssims de com n'és de bona Espanya i com en són de bons els bascs "bons" (llegiu: els bascs dòcils, els bascs submissos, els bascs agenollats que paguen tributs a Espanya com a just càstic a la seua derrota per part de l'exèrcit espanyol). I tots reforçant la falsificació de la Història, exhibint els fruits de la mala fe o, en el millor dels casos, de l'horrorosa ignorància dels seus redactors.

Així, l'editorial "Concert 2000" d'EL PAÍS mentia en afirmar que el Concert és "herència de l'autonomia foral tradicional", deia veritat en assenyalar que "és una cosa que està en la lògica de l'autonomia basca" i remarcava el caràcter constitucional d'aquesta "singularitat històrica". EL CORREO ESPAÑOL en el seu editorial "Acord clau" pontificava que l'acord "aprofundeix en l'autogovern d'Euskadi". EL MUNDO, en el seu editorial "El concert concertat" exagerava en parlar d'"una peculiaritat amb fondes arrels històriques" pel que fa a un assumpte que rebassa per sis anys el segle i mig. ABC, en el seu editorial "Una singularitat legítima" batia rècords de cinisme i befa en dir que "En matèria fiscal i tributària, el País Basc i, en major mesura Navarra, gaudeixen d'una peculiar situació QUASI SOBIRANA" (les majúscules i les negretes són meues) precisament quan els concerts segellaren i segellen la pèrdua de la sobirania fiscal i tributària d'Euskal Herria.

I LA VANGUARDIA exhibia el seu menyspreu per la Història en titular una "informació" seua "Una llei centenària que va interrompre Franco" en la qual deia que "Amb la Guerra Civil i en arribar Franco al poder es va suprimir el Concert Econòmic". Ni és centenària sinó siscentenària perquè el primer Concert Econòmic és el que imposa a Navarra la Llei malanomenada Paccionada del 1814, que en el seu article 25 l'obliga a pagar a la Hisenda espanyola un milió vuit-cents mil reals anuals. Ni Franco suprimí el Concert Econòmic perquè va seguir vigent els 40 anys de dictadura franquista a Àlaba i a Navarra. Solament "va deixar sense efecte" pel Decret-Llei de 23 de juny de 1937 "el sistema concertat que en matèria econòmica regia en les Províncies Bascongades", en les dues províncies traïdores (Guipúscoa i Biscaia) perquè "s'alçaren en armes contra el Movimiento Nacional iniciat el 17 de juliol" i usaren "la singularitat del règim fiscal i administratiu per a realitzar la més desmanyotada política antiespanyola". I en el mateix Preàmbul del Decret-Llei del que agafe aquestes cites s'assenyala que cal que el sistema "en la província d'Àlaba continue subsistint perquè aquesta no participa en cap acte de rebel.lia. Com a Navarra, de la qual es diu en aquest text que aquest règim fiscal i administratiu va servir "en la lleialíssima Navarra per a exaltar encara més el seu sentiment nacional i el fervor de la seua adhesió al comú designi de la Pàtria".

En realitat, a tots aquests diaris espanyols només els va faltar endossar-li al Rei Joan Carles I d'Espanya el lema Perdomuit feroces vascones (dominà els feroces bascos) que tantes vegades en els segles VI, VII i VIII (tantes que la seua pròpia repetició exhibien la seua mentida) els cronistes de l'època encolomaven a un Rei visigod antecessor de Joan Carles I darrere d'un altre (Leovigild, Gundemar, Sisebut, Suintila i Wamba per exemple)

Deixem ja, però, les falsificacions, tergivesacions i mentides dels mitjans de comunicació espanyols ( i dels bascs cipayos). Anem als fets que ells amaguen o sobre els que menteixen.

Fet 1 (i fonamental). Els Concerts Econòmics són la prova i l'efecte de la pèrdua de la sobirania fiscal d'Euskal Herria Sud, el fruit vencedor enverinat d'una derrota militar basca, el botí periòdic, el tribut anual del vencedor, del conqueridor. Tan prop d'avui en el temps (històricament parlant) com el 1840 els bascos d'Euskal Herria Sud (d'Àlaba, Guipúscoa, Navarra i Biscaia) NO HAVIEN DE PAGAR IMPOSTOS a la Corona d'Espanya. Tampoc NO HAVIEN D'ANAR A SERVIR EN L'EXÈRCIT ESPANYOL. Són només les derrotes de les masses rurals basques a mans de l'exèrcit espanyol en les guerres carlistes les que provoquen l'abolició, primer parcial i després total, dels Furs bascos i amb ella l'obligació de pagar impostos i de fer el servei miliar en les files de l'exèrcit espanyol.

Com he dit més amunt, és la Llei malanomenada Paccionada del 1841 la que després de la derrota en la primera guerra carlista obliga Navarra a pagar un tribut anual a la Hisenda espanyola. Però és sobretot la derrota de les masses rurals basques en la guerra carlista del 1872-1876 la que és castigada amb l'abolició total dels Furs i, per això, amb la pèrdua de la sobirania fiscal i tributària i amb l'obligació de la "quinta", del servei militar.

Ben clar ho tenia això el President del Consell de Ministres d'Espanya, Antonio Cánovas del Castillo, quan escriu en el Preàmbul del Reial Decret de 28 de febrer del 1878 que dóna vida al primer Concert Econòmic per a Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, que "Senyor: establerta la unitat constitucional en les províncies Bascongades, verificada la primera quinta, calia només que entraren aquelles en concert econòmic; faltava que totes aquelles manifestacions econòmiques consignades en els pressupostos generals de l'Estat, i tots aquells gravàmens que pesaren sobre la propietat, la indústria i el comerç afectaren d'igual manera als naturals d'aquell país que a la resta d'espanyols".

Fet 2. (condicionant de cent anys de la nostra recent història). El 1876 la burgesia basca, concretament l'oligarquia industrial i financera que és la seua fracció dirigent, substitueix els "jauntxos" (els notables rurals bascs) com a classe dominant, com a detentors (posseïdors sense just títol) del poder polític i social, provincial i local, a Heuskal Herria. Ho fa perquè rep aquest poder polític (i posteriorment els instruments legals que li permeten perpetuar-lo durant cent anys amb l'únic parèntesi republicà del 1931-1937) de mans de l'Exèrcit espanyol i de l'Estat espanyol que han derrotat les masses rurals basques i els que aquestes veuen com a Exèrcit i Estat estrangers. Ja el 1875 el Govern espanyol havia nomenat Governador de Biscaia Francisco MAC-MAHON, peça notòria del cercle oligàrquic. En dissoldre el Govern espanyol el 1877 les Diputacions de Biscaia, Àlaba i Guipúscoa per resistència a l'aplicació de la Llei de 21 de juliol del 1876, abolitòria dels Furs, les Diputacions interines "transigents" que nomena a dit estan compostes per burgesos que representen els interessos comercials i industrials.

I quan l'oligarquia industrial i financera basca se n'adona que els Concerts Econòmics suposaran una eina preciosa per defensar els seus interessos i que pot controlar les Diputacions i, a través d'aquestes, els impostos que haurà de pagar, es desprén de qualsevol "temptació basca" i es fa espanyolista, es converteix en basco-espanyolista. Gens estrany perquè és de l'Estat espanyol de qui precisament rep aquest instrument legal que li resultarà preciós per augmentar el seu poder econòmic: els Concerts Econòmics. Que li permeten aconseguir:

A) avantatges en la seua competència amb la indústria espanyola en reduir la pressió fiscal sobre les seues pròpies indústries (en l'any fiscal 1880-1881 Biscaia solament paga de contribució industrial 21.312 pessetes front els 5.423.504 de pessetes que paga Barcelona i les 330.944 que paga ¡Salamanca!);

B) augmentar l'explotació del treball de les classes dominades tot incrementant-hi la pressió fiscal (fins el 1912 la Diputació de Biscaia no estableix impostos sobre immobles, conreus, ramaderia, indústria o comerç; el 1927 la proposta de la Diputació de Biscaia és cobrar per Indústria i Comerç 899.815 pessetes front els 5.499.992 de pessetes a cobrar per consums);

C) finançar amb diner públic de les obres que redueixen les seues despeses privades (ferrocarrils miners, ports, etc); i

D) suprem inri, utilitzar la institució com a arma ideològica perquè l'oligarquia fa una definició falsa dels Concerts, tot amagant el seu caràcter i el seu ús d'arma econòmica de classes al seu servei, i aconsegueix difondre l'espècie que constutueixen una expressió de les llibertats basques, una compensació dels Furs perduts. Exactament com està fent avui el PNB.

Com tantes altres vegades la veu del MLNV (Moviment d'Alliberament Nacional Basc), mitjançant un comunicat d'HB (Herri Batasuna) emés el mateix dia 16, aclareix la situació. Denuncia enèrgicament les mentides, la claudicació vergonyosa disfressada d'èxit i l'alienadora propaganda del PNB per convertir en una victòria el pagament de tributs a la Corona d'Espanya. Va dir HB que "no s'escau parlar de plena capacitat fiscal", que "tant en el conveni com en el Concert hi ha limitacions a la sobirania fiscal" i que "és hora d'exigir amb fermesa que mentre no canvie l'actual relació amb l'Estat espanyol NO ES PAGUE NI UN DURO MÉS de tribut". Tot recordant allò evident i amagat pel PNB i els seus lloadors espanyols, HB denuncià que: "El Concert, com el Conveni, i els seus corresponents tributs, són la conseqüència, no d'un privilegi, sinó d'una derrota militar i una usurpació de les hisendes basques". HB denuncià també que el PNB "accepta enviar centenars de milers de milions de pessetes anuals perquè el Govern espanyol seguesca amb les seues despeses militars, policials, de la Corona i diversos projectes i obres de caràcter megalòman". (4).

El catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat del País Basc Manuel Montero, gens sospitós de ser abertzale, ha denunciat fins i tot que aquests Concerts Econòmics són pitjors que els passats. Ha publicat que "En els Concerts Econòmics històrics -els que hi va haver entre el 1878 i el 1937- les províncies basques van tenir plena capacitat normativa. Més encara, creaven els seus propis impostos que foren ben diferents als de la resta d'Espanya. Biscaia, Guipúscoa i Àlava foren paradisos fiscals". (5).

I finalment, ha estat el sindicat majoritari a la Comunitat Autònoma Basca, l'abertzale ELA actualment colligat amb el sindicat del MLNV LAB, qui ha denunciat el sentit antisocial amb que els Governs del PNB han anat aplicant els Concerts Econòmics. Tot afirmant que avui la càrrega fiscal cau pràcticament en exclusiva sobre les rendes de treball perquè en l'IRPF una persona assalariada paga de mitjana 431.000 pessetes mentre que els que realitzen activitats empresarials i professionals en paguen només 161.000. I que la utilització de les competències que atorguen als Concerts ha estat decepcionant: reducció d'impostos sobre les rendes empresarials i del capital (societats i sobre successions), escàs avanç en la lluita contra el frau fiscal i extensió d'aquest en les rendes empresarials, professionals i de capital.

¿Exagerava jo en titular aquesta anàlisi ESTAFA, MENTIDES I CINTES DE VÍDEO: EL CONCERT I EL TRIBUT BASCOS.?

Justo de la Cueva

-----------------------------------------------------------------------------------

(1). Carmen POSTIGO: Els Concerts Econòmics, L. Haranburu Editor, San Sebastià, 1979, pàgina 57.

(2) Anton AURRE ELORRIETA: "Una eina per competir". EL MUNDO DEL PAÍS VASCO, 16.5.1997, pàgina 9.

(3) Xabier GABILONDO: "PP i PSOE han de renunciar a l'estabilitat, com ha fet el PNB". Entrevista a Josu Jon IMAZ, eurodiputat del PNB. EL MUNDO DEL PAÍS VASCO. 19.5.1997, pàgina 12.

(4) EGIN: "HB assegura que no s'escau parlar de sobirania fiscal". EGIN, 17.5.1997, pàgina 11.

(5) Manuel MONTERO:

a EL CORREO ESPAÑOL, 16.5.1997

Setmana de l'11 al 18 de maig de 1997 a Heuskal Herria

¡Si Sabino Arana, el fundador del PNB, alçara el cap! Segur que hauria de dir-li "traïdor" al mateix fulano del PNB que gosa anomenar-se President de la Fundació Sabino Arana. Fa 103 anys que el 1894 Arana va dir "traïdors" en la seua revista BIZKAITARRA als comissionats biscaïns que acceptaren un augment líquid d'un milió de pessetes d'aleshores en el tercer Concert Econòmic. Sabino Arana va denunciar també el caràcter oligàrquic del Concert que fa recaure la pressió fiscal sobre els consums populars mentre que els industrials i propietaris biscains segueixen excempts de pagaments i lliures per acumular els seus capitals. (1)

Qui presideix la Fundació Sabino Arana s'anomena Anton AURRE ELORRIETA i el passat dia 16 va publicar un article que era un repic de campanes, una retreta florida, un aplaudiment de .........., un llançament de pètals per ............ ................. sobre els caps dels membres del Govern de la Comunitat Autònoma Basca per felicitar-los perquè la nit del dimecres 14 els vicepresidents del Govern espanyol i del Govern Bascongad van tancar l'acord per a la renovació del Concert Econòmic i la Llei Quinquenal del Tribut per al període 1997-2000 per a les Bascongades. Article en el que AURRE va tenir la poca vergonya d'afirmar que: "podem dir que Euskadi ha entrat en "l'escapada bona". Una fuga integrada per tres corredors amb les mateixes facultats: la Hisenda Europea, la Hisenda de l'Estat i les Hisendes Basques. EUSKADI, AIXÍ, GAUDEIX DELS MATEIXOS INSTRUMENTS FISCALS I FINANCERS QUE QUALSEVOL ESTAT" (2). Les majúscules i les negretes, per destarcar-ne la mentida, les he posades jo.

No es tracta d'una veu aïllada i casual del PNB. Unes desenes d'hores després era l'eurodiputat del PNB Josu Jon IMAZ qui, en la mateixa entrevista periodística en la que afirmava que "No crec en la construcció d'un Estat" i constatava que "el PNB renuncia, ha renunciat a l'estabilitat (per a Euskal Herria)", insistia i reduplicava la fal.làcia d'Aurre. Va dir de l'acord que "Situa Euskadi en unes coordenades de sobirania fiscal semblants a les que disposarà en un futur qualsevol dels Estats o unitats que composen la Unió Europea" (3). I pel que se sent per les ràdios i es llegeix per tot arreu, els elefants sagrats del PNB i els seus escolanets barrunten i escampen aquesta "doctrina". Les televisions estan plenes de cintes de vídeo que exhibeixen aquestes declaracions.

Cride l'atenció del lector sobre aquest assumpte perquè es tracta d'una cosa alhora molt greu i molt reveladora de la situació actual d'Euskal Herria i que il.lumina (i amaga) ni més ni menys que l'últim segle i mig d'història basca. És ben sabut que el Model de Producció Capitalista es caracteritza per la seua opacitat, pel fet que les coses no són el que semblen. Doncs bé, aquesta qüestió que comente no només és un exemple eminent d'aquesta opacitat sinó que ho és també de la molt greu forma en què al poble basc se l'estafa i se l'enganya.

Gràcies i una abraçada,

Justo

LLAMPECS DE LA SETMANA. PRIVAT.

El 69% a favor de parlar JA amb ETA. El 69% de la població de la Comunitat Autònoma Basca contestà SÍ a la pregunta: "Per a preparar un final dialogat del problema de la violència ¿seria partidari d'iniciar des d'ara contactes amb ETA? L'enquesta fou realitzada pel Gabinet de Prospeccions Sociològiques de la Presidència del Govern de la C.A.V. del 4 a l'11 de març de 1997 a una mostra àmplia (2.422 persones majors de 18 anys de les províncies d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa) amb un marge d'error de més menys 2'03%. (6)

19 anys de presó per interrompre una obra il.legal: l'embassament d'ITOIZ. 19 anys de presó és la petició que el Govern de la comunitat foral de Navarra fa per a cadascun dels vuit ecologistes SOLIDARIOS CON ITOIZ (Solidaris amb Itoiz) que el 6 d'abril de 1996 en una espectacular, eficaç i pacífica acció van tallar els cables que servien de suport per al subministrament de formigó a la presa i forçaren la paralització durant un any de les obres de l'embassament d'ITOIZ, prèviament declarades il.legals per l'Audiència Nacional espanyola. Els ecologistes s'emportaren periodistes de testimonis i a més a més van gravar l'acció en vídeo. (7)

París jutja aquest mes 43 bascos. L'organisme antirepressiu d'Iparralde (Euskal Herria Nord) EPSK (Errefuxiatu eta Presoen Sustengu Komitea) denuncià el que anomenà "mascarada judicial" per la qual l'Estat francés jutjarà a partir del pròxim dia 23 a 43 ciutadans bascs (amb nacionalitat legal francesa o espanyola) en quatre processos diferents. (8)

Amenaça feixista ignorada. Dues mil persones es van manifestar a Pamplona tot corejant lemes a favor de la insubmissió i contra l'Exèrcit professional. Ignoraren així l'amenaça de càrrega policial efectuada pel Delegat del Govern espanyol del PP a Navarra Francisco Javier Ansuátegui si s'exhibia en pancartes o es reclamava a viva veu la paraula "insubmissió", amb l'increïble pretext que aquesta modalitat de desobediència civil està tipificada com a delicte en el Codi Penal espanyol. Ansuátegui és un notori polític exfalangista que ocupà llocs en la dictadura franquista i que ja 15 anys enrrera, essent Governador Civil de Navarra nomenat pel Govern espanyol de la UCD prohibí la Korrika 2, una marxa de muntanya, una exhibició d'artesans bascos, un recorregut de grups de danses i altres múltiples activitats culturals basques. (9)

(6) EGIN: "El 69% de la CAV dóna suport a parlar amb ETA", EGIN, 15.5.1997, pàgina 9. També a EL PAÍS de la mateixa data.

(7) EGIN: "Solidarios: volen polititzar el judici. El govern navarrés demana 19 anys de presó per a cadascun", EGIN, 14.5.1997, pàgina 15.

(8) EGIN: "París jutjarà aquest mes 43 bascs", EGIN 15.5.1997, pàgina 17.

(9) EGIN: "Ansuátegui no deixa cridar "insubmissió", EGIN 17.5.1997, pàgina 15. "La insubmissió guanyà Ansuátegui", EGIN 18.5.1997, pàgina 24. Editorial d'EGIN "Insubmissió al feixisme", EGIN 18.5.1997, pàgina 5.